Article publicat a www.naciodigital.cat el 26 de juny
Diverses veus dels socialistes catalans analitzen els reptes que ha de superar el PSOE per entomar el futur i expliquen com seria una relació ideal amb els socialistes espanyols
Un partit amb un líder ocupant el màxim càrrec institucional però rebutjat obertament per tothom i uns resultats que l'han desbancat en molts ajuntaments i governs autonòmics. El PSOE es troba en una situació de precarietat política i ideològica que ha de redreçar com pugui per encarar les eleccions espanyoles. Els socialistes catalans viuen una història anàloga, però la seva olla fa més mesos que bull i el seu calendari ja ha marcat el dia D per a reinventar-se. El darrer cap de setmana d'octubre el PSC celebrarà un congrés d'on en sortirà la nova direcció del partit i, potser, una estratègia diferent. Al PSOE, en canvi, no hi ha data per a un congrés, que en aquest cas hauria ser extraordinari. Diverses veus del socialisme català expliquen a Nació Digital quins pensen que són els canvis de rumb que ha de fer el seu soci espanyol.
Indefinició ideològica
Tant el PSC com el PSOE han excusat part de la davallada a l'efecte càstig de la crisi sobre els partits que governen. Però més enllà d'això, la majoria de socialistes admeten que aquests partits s'han desviat ideològicament més del compte. “El PSOE ha de recuperar el discurs propi d'un partit socialista, l'essència ideològica de l'esquerra. Durant la crisi ha focalitzat massa en les estratègies perquè les empreses i el sistema financer se'n surtin i ha anat abandonant les tesis clàssiques del socialisme. Estant al poder, el PSOE ha tendit més a la gestió pragmàtica que no pas a incorporar les noves preocupacions socials”, assegura el diputat Joan Ferran. I aquest canvi ha de fer-se a la vegada que el partit “busca nous lideratges que vagin més enllà del candidat a les properes espanyoles”.
El diputat del PSC a Madrid Sixte Moral també considera que al PSOE li cal una major concreció ideològica, ja que “segurament ens falta més valentia per un discurs d’esquerres i de progrés, apostant decididament per combatre les actituds de xenofòbia però també del bonisme, parlar de ciutadans i ciutadanes amb drets i deures i lluitar per la cohesió social”. Però a més de la reformulació teòrica de l'esquerra, Moral considera que el PSOE ha de concretar quin és el seu projecte per a Espanya i “explicitar si ha deixat de banda el concepte del federalisme i abandona la causa de l'estat plurinacional o no”.
El corrent obiolista Nou Cicle posa l'èmfasi en la necessitat de refer el discurs de l'esquerra perquè el PSOE pugui recuperar una majoria social i política: “el socialisme ha de superar el bagatge ideològic i polític en què encara és mou, perquè arrossega rèmores que no són pròpies del segle XXI i menys encara d'un partit d'esquerres, com per exemple coses tan xocants, hereves del leninisme clàssic, com la secretaria d'organització del partit. Amb organitzacions jerarquitzades mai no recuperarem l'hegemonia”, sentencia el diputat Daniel Font.
L'ex-alcaldessa de Campdevànol, Núria López, impulsora del moviment Congrés des de baix, reclama precisament trencar amb aquestes estructures tradicionals de partit. Al seu entendre, les relacions entre el PSC i el PSOE estan rovellades perquè “el PSOE no pren el PSC com a partit de referència per a allò que tingui a veure amb Catalunya, falta reciprocitat en el compromís per part del PSOE”. López considera que un dels problemes que han de resoldre amb més urgència els socialistes espanyols són “actituds de menyspreu com la coneguda frase nos hemos cepillado el Estatuto”, i també ha de tornar a dibuixar el seu perfil ideològic, perquè “tenim un govern a l'estat que és socialista però que assumeix com a pròpies les directrius liberals d'Europa, una circumstància que ens perjudica a tots els socialistes”.
Més regionalista?
“El PP ha guanyat més quan s'ha tornat regionalista, com és el cas d'Extremadura o el País Valencià. Doncs el PSOE ha de veure quina proposta de relació té amb les comunitats autònomes una per una i quin model global d'Espanya defensa, perquè ha resultat que Espanya és més pseudofederal del que creia”, reflexiona la diputada Marina Geli. Al seu parer, el PSOE també ha de concretar quines polítiques, de tota mena, vol per a Espanya, i “permetre que el PSC hi influeixi més, perquè al PSC també ens interessa Espanya, i perquè hem de contrarestar el lobby de CiU a Madrid, que de vegades acaba pesant més sobre el PSOE que no els socialistes catalans”.
L'estratègia que proposa l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, un dels homes que apareix a les travesses com a possible relleu de José Montilla, passa perquè el PSOE “no sigui només Ferraz, sinó el conjunt de socialistes de tot l'Estat, de manera que el socialisme espanyol sigui un projecte veritablement federal”. Navarro aposta per “catalanitzar el PSOE i explicar a d'altres comunitats autònomes quin és el model d'estat del PSC”. L'egarenc també demana als seus companys de viatge que “també facin un esforç d'apropament com fem nosaltres”, i que tinguin “amplitud de mires amb la qüestió territorial i es corresponsabilitzin del projecte polític i social que tenim en comú, que també ha de ser la referència del socialisme europeu”.
Ramon Creixell, un dels impulsors del Manifest del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, va més enllà i demana al PSOE que “exerceixi un respecte actiu, i no només passiu, envers el fet nacional català, avalant-lo i essent una organització dels progressistes”. Creixell lamenta que, davant l'ofensiva espanyolista del PP, “el PSOE ha perdut bona part del tarannà que tenia a la represa democràtica, quan era el partit dels pobles d'Espanya, embolicant-se en aquesta dinàmica per por a perdre suports electorals, però li ha passat el contrari i està perdent el suport dels progressistes de tot l'Estat”.
El PSC al divan
Des de l'entorn intel·lectual més proper al PSC, en la relació PSC-PSOE es detecten actituds “paternalistes” i en ocasions “submises” per part dels socialistes catalans, que de fet, acaben perjudicant més els interessos del PSC que no pas del PSOE. “És un problema de mentalitat, fins que el PSC no es convenci que la seva prioritat és aconseguir el govern de la Generalitat i no contribuir a què el PSOE aconsegueixi el govern espanyol, mai no serà veritablement respectat pel PSOE. I els socialistes espanyols no respectaran els socialistes catalans fins que no se n'adonin que els és més favorable als seus propis interessos cedir davant el PSC que no fer-ho”, afirma el director del CCCB, Josep Ramoneda, que recorda que el PSC ha tingut “una arma potentíssima contra el PSOE, votar en contra, però no té la convicció que s'ha de fer respectar, i adopta una actitud submisa respecte als socialistes espanyols”.
El filòsof Xavier Rubert de Ventós remarca que l'actitud del PSC respecte al PSOE, “excessivament parternalista, sempre vetllant per protegir els interessos dels seus companys espanyols sovint essent conscients que perjudiquen Catalunya”, l'ha conduït a una situació d'atzucac en la seva relació amb el PSOE, “perquè en aquest moment només podria confiar en la mà estesa del PSOE si a aquest li interessen els diputats catalans, si són rendibles o no”. Rubert de Ventós aconsella al PSC que deixi de banda els debats d'interessos polítics i se centri a “mirar de recuperar el cos ideològic de l'esquerra que fa temps que els socialistes han perdut”.http://bit.ly/ktP7hN
Indefinició ideològica
Tant el PSC com el PSOE han excusat part de la davallada a l'efecte càstig de la crisi sobre els partits que governen. Però més enllà d'això, la majoria de socialistes admeten que aquests partits s'han desviat ideològicament més del compte. “El PSOE ha de recuperar el discurs propi d'un partit socialista, l'essència ideològica de l'esquerra. Durant la crisi ha focalitzat massa en les estratègies perquè les empreses i el sistema financer se'n surtin i ha anat abandonant les tesis clàssiques del socialisme. Estant al poder, el PSOE ha tendit més a la gestió pragmàtica que no pas a incorporar les noves preocupacions socials”, assegura el diputat Joan Ferran. I aquest canvi ha de fer-se a la vegada que el partit “busca nous lideratges que vagin més enllà del candidat a les properes espanyoles”.
El diputat del PSC a Madrid Sixte Moral també considera que al PSOE li cal una major concreció ideològica, ja que “segurament ens falta més valentia per un discurs d’esquerres i de progrés, apostant decididament per combatre les actituds de xenofòbia però també del bonisme, parlar de ciutadans i ciutadanes amb drets i deures i lluitar per la cohesió social”. Però a més de la reformulació teòrica de l'esquerra, Moral considera que el PSOE ha de concretar quin és el seu projecte per a Espanya i “explicitar si ha deixat de banda el concepte del federalisme i abandona la causa de l'estat plurinacional o no”.
El corrent obiolista Nou Cicle posa l'èmfasi en la necessitat de refer el discurs de l'esquerra perquè el PSOE pugui recuperar una majoria social i política: “el socialisme ha de superar el bagatge ideològic i polític en què encara és mou, perquè arrossega rèmores que no són pròpies del segle XXI i menys encara d'un partit d'esquerres, com per exemple coses tan xocants, hereves del leninisme clàssic, com la secretaria d'organització del partit. Amb organitzacions jerarquitzades mai no recuperarem l'hegemonia”, sentencia el diputat Daniel Font.
L'ex-alcaldessa de Campdevànol, Núria López, impulsora del moviment Congrés des de baix, reclama precisament trencar amb aquestes estructures tradicionals de partit. Al seu entendre, les relacions entre el PSC i el PSOE estan rovellades perquè “el PSOE no pren el PSC com a partit de referència per a allò que tingui a veure amb Catalunya, falta reciprocitat en el compromís per part del PSOE”. López considera que un dels problemes que han de resoldre amb més urgència els socialistes espanyols són “actituds de menyspreu com la coneguda frase nos hemos cepillado el Estatuto”, i també ha de tornar a dibuixar el seu perfil ideològic, perquè “tenim un govern a l'estat que és socialista però que assumeix com a pròpies les directrius liberals d'Europa, una circumstància que ens perjudica a tots els socialistes”.
Més regionalista?
“El PP ha guanyat més quan s'ha tornat regionalista, com és el cas d'Extremadura o el País Valencià. Doncs el PSOE ha de veure quina proposta de relació té amb les comunitats autònomes una per una i quin model global d'Espanya defensa, perquè ha resultat que Espanya és més pseudofederal del que creia”, reflexiona la diputada Marina Geli. Al seu parer, el PSOE també ha de concretar quines polítiques, de tota mena, vol per a Espanya, i “permetre que el PSC hi influeixi més, perquè al PSC també ens interessa Espanya, i perquè hem de contrarestar el lobby de CiU a Madrid, que de vegades acaba pesant més sobre el PSOE que no els socialistes catalans”.
L'estratègia que proposa l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, un dels homes que apareix a les travesses com a possible relleu de José Montilla, passa perquè el PSOE “no sigui només Ferraz, sinó el conjunt de socialistes de tot l'Estat, de manera que el socialisme espanyol sigui un projecte veritablement federal”. Navarro aposta per “catalanitzar el PSOE i explicar a d'altres comunitats autònomes quin és el model d'estat del PSC”. L'egarenc també demana als seus companys de viatge que “també facin un esforç d'apropament com fem nosaltres”, i que tinguin “amplitud de mires amb la qüestió territorial i es corresponsabilitzin del projecte polític i social que tenim en comú, que també ha de ser la referència del socialisme europeu”.
Ramon Creixell, un dels impulsors del Manifest del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, va més enllà i demana al PSOE que “exerceixi un respecte actiu, i no només passiu, envers el fet nacional català, avalant-lo i essent una organització dels progressistes”. Creixell lamenta que, davant l'ofensiva espanyolista del PP, “el PSOE ha perdut bona part del tarannà que tenia a la represa democràtica, quan era el partit dels pobles d'Espanya, embolicant-se en aquesta dinàmica per por a perdre suports electorals, però li ha passat el contrari i està perdent el suport dels progressistes de tot l'Estat”.
El PSC al divan
Des de l'entorn intel·lectual més proper al PSC, en la relació PSC-PSOE es detecten actituds “paternalistes” i en ocasions “submises” per part dels socialistes catalans, que de fet, acaben perjudicant més els interessos del PSC que no pas del PSOE. “És un problema de mentalitat, fins que el PSC no es convenci que la seva prioritat és aconseguir el govern de la Generalitat i no contribuir a què el PSOE aconsegueixi el govern espanyol, mai no serà veritablement respectat pel PSOE. I els socialistes espanyols no respectaran els socialistes catalans fins que no se n'adonin que els és més favorable als seus propis interessos cedir davant el PSC que no fer-ho”, afirma el director del CCCB, Josep Ramoneda, que recorda que el PSC ha tingut “una arma potentíssima contra el PSOE, votar en contra, però no té la convicció que s'ha de fer respectar, i adopta una actitud submisa respecte als socialistes espanyols”.
El filòsof Xavier Rubert de Ventós remarca que l'actitud del PSC respecte al PSOE, “excessivament parternalista, sempre vetllant per protegir els interessos dels seus companys espanyols sovint essent conscients que perjudiquen Catalunya”, l'ha conduït a una situació d'atzucac en la seva relació amb el PSOE, “perquè en aquest moment només podria confiar en la mà estesa del PSOE si a aquest li interessen els diputats catalans, si són rendibles o no”. Rubert de Ventós aconsella al PSC que deixi de banda els debats d'interessos polítics i se centri a “mirar de recuperar el cos ideològic de l'esquerra que fa temps que els socialistes han perdut”.http://bit.ly/ktP7hN
No hay comentarios:
Publicar un comentario