El corrent crític penedesenc del PSC fa l’assemblea fundacional i s’estructura per presentar-se al Congrés

Noticia publicada a "La Fura" dia 12 / 07 / 2011

El corrent d’opinió del PSC sorgit del Penedès va fer el 30 de juny la seva assemblea fundacional al Vinseum de Vilafranca i s’ha estructurat en vistes a presentar-se al Congrés que el partit farà a la tardor. Hi ha alcaldes, regidors, exalcaldes, exregidors... que reclamen al PSC més Socialisme, més Catalunya i menys Partit. Es diuen PSCat. Els va apadrinar l’exconseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall.

L’assemblea fundacional del que inicialment es deia Col·lectiu Socialista Penedès Catalunya va esdevenir un debat franc entre militants que no estan gens d’acord amb la deriva del PSC dels últims anys. Es declaren socialistes, no volen renunciar a la seva ideologia ni al partit, però no se’n senten representats. I volen capgirar la situació des de dins.

Ramon Creixell (alcalde de Sant Quintí) va obrir el torn de paraula d’un grup que fins ara es comunicava via mail i que ha fet la seva primera trobada presencial, amb una quarantena de persona; Creixell va constatar que “injustament el PSC s’ha allunyat de la ciutadania” (les dues darreres patacades electorals ho confirmen); que “en aquests moments el PSC és un llast”, però no hi volen renunciar, sinó transformar-lo. La seva proposta és de “reconstruir amb Espanya” per la via “federal”, en “col·laboració amb el PSOE” però des de la “sobirania”, i amb l’esperança que es reconegui que “Catalunya és una nació”.

Servand Casas (alcalde de Mediona) creu que els qui pensen com ells “som majoria, sovint una majoria silenciosa”, no representada per la direcció del partti. Vicens Olivé (regidor no militant de Sant Pere de Riudebitlles) va advertir que “ens podem convertir en un PP als pobles, un partit marginal, quan fa deu anys érem tan catalanistes com CDC”. Pep Colomé (exregidor a Vilafranca) es va presentar com a “encara militant” que s’adona que “per ser federalista, cal que els altres ho vulguin ser”, i aposta “fer polítiques d’esquerres” i per més “ètica” dins el partit, defensant el mateix a Catalunya i a Madrid. Sixte Moral (exacalde de Vilanova) va dir que a Espanya de federalistes n’hi ha “pocs” i va proposar fixar una data límit abans “d’anar per lliure com un Estat”.

Marcel Gabarró (regidor a Torrelavit) va explicar que el corrent s’havia posat en marxa després de les eleccions al Parlament, primer des de l’Alt Penedès, després cap al Garraf, i ara té pendent estendre’s cap al Baix Penedès i l’Anoia. El secretariat del corrent el formen Creixell, Casas, Gabarró i Josep M. Masachs (de Vilafranca) i tenen intenció de presentar-se al Congrés del PSC per dues vies: amb esmenes al document oficial i presentant un document alternatiu. També estan en contacte amb altres corrents crítics sorgits del partit.

Els diferents corrents del PSC, presents en els debats del Penedès

Notícia Publicada a "El Punt" 13/07/11 02:00 - VILANOVA I LA GELTRÚ - MÍRIAM DE LAMO

Els corrents destacats que reclamen un procés de renovació en el PSC, el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, Nou Cicle, Congrés des de Baix i +PSC, estaran representades en les reunions que les agrupacions socialistes de Vilanova i Vilafranca organitzen els propers dies amb motiu del congrés que el partit farà a l'octubre. En el cas de Vilanova, el PSC estrena divendres el primer dels quatre debats amb el lema Parlem del congrés. Partit. Organització i estatus del PSC és el títol de la primera sessió, a la qual assistirà el primer secretari del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, Joan Canongia, a partir de les set de la tarda; la segona trobada, Visió del congrés i el futur del PSC, anirà a càrrec de representants de Congrés des de Baix, +PSC i Col·lectiu Socialista PenedèsCatalunya. Les jornades es reprendran al setembre, amb una xerrada a càrrec d'un representant de Nou Cicle i, finalment, amb la presentació de la ponència marc del XII Congrés; totes dues trobades encara tenen la data per confirmar.

A Vilafranca, el primer secretari de l'agrupació del PSC, Francisco Romero, explica que ja han començat les sessions de treball. Representants de Nou Cicle, del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya i Congrés des de Baix tindran veu en les reunions. L'agrupació ha creat cinc grups de treball que correspondran als blocs de la ponència que es portarà a debat en el congrés: Què és i què vol ser el PSC, quina societat volem, quines reformes volem impulsar, la construcció de l'alternativa progressista, Europa, la Mediterrània i el món, i Organització del PSC. Tant el PSC de Vilanova com el de Vilafranca obren la participació en els debats a tota la ciutadania. En el cas de la capital de l'Alt Penedès, qui hi estigui interessat pot trobar tota la informació a www.pscvilafranca.cat i pot apuntar-se a les reunions enviant un correu a vilafranca@socialistes.cat o trucant a la seu del PSC, al telèfon 93 890 26 26.

El PSOE, vist pel PSC

Article publicat a www.naciodigital.cat el 26 de juny

Diverses veus dels socialistes catalans analitzen els reptes que ha de superar el PSOE per entomar el futur i expliquen com seria una relació ideal amb els socialistes espanyols

Un partit amb un líder ocupant el màxim càrrec institucional però rebutjat obertament per tothom i uns resultats que l'han desbancat en molts ajuntaments i governs autonòmics. El PSOE es troba en una situació de precarietat política i ideològica que ha de redreçar com pugui per encarar les eleccions espanyoles. Els socialistes catalans viuen una història anàloga, però la seva olla fa més mesos que bull i el seu calendari ja ha marcat el dia D per a reinventar-se. El darrer cap de setmana d'octubre el PSC celebrarà un congrés d'on en sortirà la nova direcció del partit i, potser, una estratègia diferent. Al PSOE, en canvi, no hi ha data per a un congrés, que en aquest cas hauria ser extraordinari. Diverses veus del socialisme català expliquen a Nació Digital quins pensen que són els canvis de rumb que ha de fer el seu soci espanyol.

Indefinició ideològica

Tant el PSC com el PSOE han excusat part de la davallada a l'efecte càstig de la crisi sobre els partits que governen. Però més enllà d'això, la majoria de socialistes admeten que aquests partits s'han desviat ideològicament més del compte. “El PSOE ha de recuperar el discurs propi d'un partit socialista, l'essència ideològica de l'esquerra. Durant la crisi ha focalitzat massa en les estratègies perquè les empreses i el sistema financer se'n surtin i ha anat abandonant les tesis clàssiques del socialisme. Estant al poder, el PSOE ha tendit més a la gestió pragmàtica que no pas a incorporar les noves preocupacions socials”, assegura el diputat Joan Ferran. I aquest canvi ha de fer-se a la vegada que el partit “busca nous lideratges que vagin més enllà del candidat a les properes espanyoles”.

El diputat del PSC a Madrid Sixte Moral també considera que al PSOE li cal una major concreció ideològica, ja que “segurament ens falta  més valentia per un discurs d’esquerres i de progrés, apostant decididament per combatre les actituds de xenofòbia però també del bonisme, parlar de ciutadans i ciutadanes amb drets i deures i lluitar per la cohesió social”. Però a més de la reformulació teòrica de l'esquerra, Moral considera que el PSOE ha de concretar quin és el seu projecte per a Espanya i “explicitar si ha deixat de banda el concepte del federalisme i abandona la causa de l'estat plurinacional o no”.

El corrent obiolista Nou Cicle posa l'èmfasi en la necessitat de refer el discurs de l'esquerra perquè el PSOE pugui recuperar una majoria social i política: “el socialisme ha de superar el bagatge ideològic i polític en què encara és mou, perquè arrossega rèmores que no són pròpies del segle XXI i menys encara d'un partit d'esquerres, com per exemple coses tan xocants, hereves del leninisme clàssic, com la secretaria d'organització del partit. Amb organitzacions jerarquitzades mai no recuperarem l'hegemonia”, sentencia el diputat Daniel Font.

L'ex-alcaldessa de Campdevànol, Núria López, impulsora del moviment Congrés des de baix, reclama precisament trencar amb aquestes estructures tradicionals de partit. Al seu entendre, les relacions entre el PSC i el PSOE estan rovellades perquè “el PSOE no pren el PSC com a partit de referència per a allò que tingui a veure amb Catalunya, falta reciprocitat en el compromís per part del PSOE”. López considera que un dels problemes que han de resoldre amb més urgència els socialistes espanyols són “actituds de menyspreu com la coneguda frase nos hemos cepillado el Estatuto”, i també ha de tornar a dibuixar el seu perfil ideològic, perquè “tenim un govern a l'estat que és socialista però que assumeix com a pròpies les directrius liberals d'Europa, una circumstància que ens perjudica a tots els socialistes”.

Més regionalista?

“El PP ha guanyat més quan s'ha tornat regionalista, com és el cas d'Extremadura o el País Valencià. Doncs el PSOE ha de veure quina proposta de relació té amb les comunitats autònomes una per una i quin model global d'Espanya defensa, perquè ha resultat que Espanya és més pseudofederal del que creia”, reflexiona la diputada Marina Geli. Al seu parer, el PSOE també ha de concretar quines polítiques, de tota mena, vol per a Espanya, i “permetre que el PSC hi influeixi més, perquè al PSC també ens interessa Espanya, i perquè hem de contrarestar el lobby de CiU a Madrid, que de vegades acaba pesant més sobre el PSOE que no els socialistes catalans”.

L'estratègia que proposa l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, un dels homes que apareix a les travesses com a possible relleu de José Montilla, passa perquè el PSOE “no sigui només Ferraz, sinó el conjunt de socialistes de tot l'Estat, de manera que el socialisme espanyol sigui un projecte veritablement federal”. Navarro aposta per “catalanitzar el PSOE i explicar a d'altres comunitats autònomes quin és el model d'estat del PSC”. L'egarenc també demana als seus companys de viatge que “també facin un esforç d'apropament com fem nosaltres”, i que tinguin “amplitud de mires amb la qüestió territorial i es corresponsabilitzin del projecte polític i social que tenim en comú, que també ha de ser la referència del socialisme europeu”.

Ramon Creixell, un dels impulsors del Manifest del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, va més enllà i demana al PSOE que “exerceixi un respecte actiu, i no només passiu, envers el fet nacional català, avalant-lo i essent una organització dels progressistes”. Creixell lamenta que, davant l'ofensiva espanyolista del PP, “el PSOE ha perdut bona part del tarannà que tenia a la represa democràtica, quan era el partit dels pobles d'Espanya, embolicant-se en aquesta dinàmica per por a perdre suports electorals, però li ha passat el contrari i està perdent el suport dels progressistes de tot l'Estat”.

El PSC al divan

Des de l'entorn intel·lectual més proper al PSC, en la relació PSC-PSOE es detecten actituds “paternalistes” i en ocasions “submises” per part dels socialistes catalans, que de fet, acaben perjudicant més els interessos del PSC que no pas del PSOE. “És un problema de mentalitat,  fins que el PSC no es convenci que la seva prioritat és aconseguir el govern de la Generalitat i no contribuir a què el PSOE aconsegueixi el govern espanyol, mai no serà veritablement respectat pel PSOE. I els socialistes espanyols no respectaran els socialistes catalans fins que no se n'adonin que els és més favorable als seus propis interessos cedir davant el PSC que no fer-ho”, afirma el director del CCCB, Josep Ramoneda, que recorda que el PSC ha tingut “una arma potentíssima contra el PSOE, votar en contra, però no té la convicció que s'ha de fer respectar, i adopta una actitud submisa respecte als socialistes espanyols”.

El filòsof Xavier Rubert de Ventós remarca que l'actitud del PSC respecte al PSOE, “excessivament parternalista, sempre vetllant per protegir els interessos dels seus companys espanyols sovint essent conscients que perjudiquen Catalunya”, l'ha conduït a una situació d'atzucac en la seva relació amb el PSOE, “perquè en aquest moment només podria confiar en la mà estesa del PSOE si a aquest li interessen els diputats catalans, si són rendibles o no”. Rubert de Ventós aconsella al PSC que deixi de banda els debats d'interessos polítics i se centri a “mirar de recuperar el cos ideològic de l'esquerra que fa temps que els socialistes han perdut”.http://bit.ly/ktP7hN

Reculls de Premsa

Resum de Premsa:

Noticia de www.delcamp.cat 

El Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya ha fet la seva primera aparició pública aquest dijous a Vilafranca del Penedès per posar en comú les opinions dels seus integrants i començar a treballar de cara el Congrés del PSC que s'ha de celebrar el mes d'octubre. Es tracta d'una agrupació d'alcaldes, regidors i dirigents locals sobretot de l'Alt Penedès, però també del Garraf, l'Anoia i el Baix Penedès, que defensen més autogovern per a Catalunya, més socialdemocràcia i la sobirania del PSC. L'exconseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assistit a la primera assemblea del col·lectiu i els ha animat a buscar complicitats més enllà del Penedès i a presentar un document propi al Congrés del PSC.

Un dels impulsors del moviment, Ramon Creixell, alcalde de Sant Quintí de Mediona, ha explicat que el col·lectiu neix arran d'una reflexió dels resultats electorals de les passades eleccions al Parlament, ja que "veiem que el PSC cada cop s'allunyava més de la ciutadania". Creixell ha constat que la distància dels socialistes amb el poble "és molt gran" i que s'ha produït un "afebliment ideològic dins del partit".

Per aquests motius, el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya defensa que el partit s'ha de reorientar "cap als seus orígens ideològics". Creixell ha explicat que hi ha pilars de l'ideal del PSC que tenen "absoluta vigència" com el refermament de les polítiques socialdemòcrates o la qüestió nacional. En aquest sentit, el col·lectiu diu que si hi ha d'haver nacions, Catalunya n'és una.

A més, un altre dels pilars del col·lectiu és la defensa de la sobirania del PSC. Creixell ha destacat que la col·laboració del PSC amb el PSOE "s'ha de produir sobre la base de la sobirania" i defensen el grup propi del PSC al Congrés i al Senat. Amb tot, el col·lectiu ha volgut deixar clar que tots els seus integrants són militants o simpatitzants del PSC i que "estimen" el partit i se senten "orgullosos" de formar-ne part.

L'exconseller d'Educació, Ernest Maragall, ha estat present a la primera assemblea del col·lectiu per donar suport explícit a l'agrupació. Margall ha intervingut al final de l'acte i ha aconsellat als integrants del col·lectiu que facin un pas més enllà per "conquerir" altres territoris, ja que "teniu moltes ànimes bessones"que voldrien adherir-se a una iniciativa com aquesta, ha constatat.

Margall els ha recomanat que presentin un document propi al Congrés del PSC i no pas esmenes a la ponència marc. L'exconseller els ha advertit que "no caiguin en la trampa de les esmenes" perquè "no hi ha cap text programàtic". Per aquest motiu, Maragall els ha dit que construeixin un nou document "propi, clar, net i definit" i que busquin afiliacions.

Ernest Maragall ha expressat que hi ha moltes qüestions per decidir com ara la qualitat democràtica i que "ens hem de tornar a fer preguntes i trobar respostes perquè es constitueixi un debat creïble i engrescador que ara no tenim". Tanmateix, Maragall ha advertit que el Congrés es pot convertir en un "concurs d'esquerranisme".

A la primera assemblea del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya s'ha acordat elegir un secretariat de l'agrupació i designar grups de treball de cara a l'elaboració d'un document per al Congrés del PSC. Els integrants han decidit reunir-se la setmana vinent per anar concretant més propostes.

Llums i ombres de les consultes

Article publicat al diari "El Punt" el 17/04/2011

Som federalistes. Per això, amb tota probabilitat, si la gènesi de l'univers s'estigués culminant ara mateix d'acord a la literalitat del bell mite bíblic; i si a propòsit de Catalunya, l'Artífex ens demanés el parer sobre l'acabat final de la seva obra, la gent del Col·lectiu Socialista Penedès - Catalunya seríem partidaris d'una Catalunya plenament sobirana. Del tot lliure, sí, però amb una irrefrenable voluntat d'imbricar-se amb les nacions veïnes en un entramat de relacions ben espès; d'interdependències igualitàries, amistoses i cooperatives. Si és tractés de crear un país ex novo el voldríem sobirà i associat intensament amb els pobles d'Espanya i d'Europa.

Però el nostre país no és pas un no-res en espera dels seu big bang. Catalunya ja és. I ve de lluny. Del seu mil·lenari esdevenir en la història n'ha resultat el seu (el nostre) present concret, i d'aquest en resultarà el seu futur immediat. Catalunya és una realitat evolutiva. Un procés. Per això creiem que la major o menor plenitud nacional que assolim en el futur dependrà de la nostra traça –d'aquest present estant– per formular, concertar i operar una successió d'horitzons de llibertat plausibles i possibles, congruents amb les oportunitats i les limitacions de cada moment. Dependrà de si afinem a sospesar la correlació de forces en temps real, i si estem encertats a l'hora d'administrar les que ens són favorables.

No creiem, doncs, que la plenitud nacional de Catalunya s'esdevingui per un acte germinal exprés (un referèndum per a l'autodeterminació), sinó, per contra, d'una successió d'avenços en política interior i en política exterior (destacadament, els relatius a la gestió encertada de les relacions amb els altres pobles d'Espanya; sobretot, amb els altres països catalans que integren l'Estat espanyol: els germans de nació, amb què ens cal procurar, tant com sigui possible, un millor acompassament i relligament, potser no gaire compatible amb el “nosaltres sols” independentista).

El nostre Col·lectiu, per això, no s'entusiasma davant les consultes per la independència. Però tampoc les dimonitza, malgrat estiguin farcides de llicències democràtiques que les invaliden com l'assaig general d'alguna cosa pretesament substantiva: l'absència d'una autoritat electoral, neutra, imparcial i legitimada –ni que sigui només moralment–; l'exclusió d'algunes preferències possibles del ventall d'opcions de vot (tal vegada les majoritàries avui); la laxitud en el control de la identitat dels votants i de la garantia del secret del vot; l'absència d'una fiscalització plural dels recomptes... Tot plegat les confereix un cert aire no tant de procés electiu homologable com de performance d'agitació i propaganda –agitprop– independentista. Enginyós, truculent, i, al capdavall, prou reeixit.

Tanmateix –ho reiterem– no ens neguitegen aquestes representacions, ni ens indignen. Com en tota representació, el que s'esdevé a les consultes és fictici. Però, com en les millors obres, s'hi concita alguna veritat de molta importància. Les consultes per a la independència són pura ficció, però constitueixen una bona al·legoria del dret dels catalans i les catalanes a escollir Estat.

Per al nostre Col·lectiu federalista, és una obvietat que Catalunya és una nació, i que les nacions tenen dret a triar el seu Estat –semblantment a com les persones tenen dret a triar el seu estat–. Així, tot i que no ens engresquen especialment, ens agrada d'aquestes consultes que facin patent que la relació estreta i cooperativa amb els pobles d'Espanya no pot de ser-nos imposada en cap cas, sinó que ha de ser el resultat del diàleg incondicionat i de la mutualitat lliurement concertada.

Així mateix, destaquem en positiu la doble denúncia que contenen implícita. D'una banda, posen d'evidència –per no dir l'anticatalanisme repatani de l'Estat–, almenys, la deixadesa de tots els seus poders (els fàctics i el judicial, a més del legislatiu i l'executiu) en relació amb les obligacions que deriven del seu caràcter plurinacional. Si aquest Estat se sentís concernit en l'enfortiment nacional de Catalunya, si ho entomés com un deure natural, propi i inexcusable, aquestes consultes no s'haurien produït o transcorrerien entre la indiferència general.

D'altra banda, posen de manifest que els partits catalans ometen el deure d'expressar de forma clara i concreta la seva proposta de construcció nacional... si en tenen. En ocultar-la o emmascarar-la com solen fer –destacadament CiU–, impossibiliten que cada elecció democràtica ordinària (de representants al Parlament Europeu, al Congrés i el Senat de l'Estat, al Parlament de Catalunya o a les corporacions municipals) constitueixi un genuí acte d'autodeterminació. Quina altra cosa és, sinó, una elecció? Un 14 d'abril de fa 80 anys, unes eleccions municipals van fer caure la monarquia d'Alfonso XIII per erigir la Segona República espanyola! La democràcia representativa –que tantíssim ens ha costat d'obtenir– ja ve prou equipada de sèrie; com menys gadgets li afegim, millor funcionarà.

El nostre Col·lectiu té un fort accent camperol, però no ve de l'hort. Som federalistes passats per la sentència anticatalana del Tribunal Constitucional. O sigui, persistents, però escamats, avaluatius i, si fos el cas, disposats a retractar-nos i defensar altres vies per a Catalunya. Tot i els frustrantsinterruptus, però, quant a la construcció nacional de Catalunya, no som creacionistes –com potser en siguin els promotors de les consultes per a la independència–. Som, a pesar de tot i ara per ara, evolucionistes. Gradualistes, que se'n deia en el Noucentisme. Partidaris d'omplir la pica de la plenitud nacional de Catalunya de mica en mica. A goteig o a doll, segons s'escaigui. A condició, però, i això és irrenunciable, que no passi dia sense que, com diria Carner, “no tremoli i s'irisi una nova tènue gota a l'aire clar i no caigui efectivament dins la pica”. I si no, no.

(*) Corrent d'opinió de signe catalanista i penedesista, formada per alcaldes, regidors i dirigents del PSC de l'Alt Penedès.

Alcaldes, regidors i dirigents del PSC de l’Alt Penedès creen un col•lectiu de signe catalanista i penedesista.

Els impulsors del Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya són els alcaldes de Mediona, St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles, Vilobí, i l’alcaldessa de St. Cugat Sesgarrigues, juntament amb regidors de Vilafranca, St. Sadurní, Torrelavit, Subirats, la Granada, les Cabanyes i Font-rubí, a més d’altres dirigents, militants i simpatitzants.

Organitzats com a corrent d’opinió a dins del PSC –que està immers  en un procés de revisió ideològica que culminarà en el congrés de la tardor-, el col·lectiu que promouen Servand Casas (Mediona), Ramon Creixell (St. Quintí de Mediona), Joan Esteve (Vilobí), Marcel Gabarró (Torrelavit), Josep Maria Masachs (Vilafranca), Vicenç Olivé (St. Pere de Riudebitlles) i Lluís Ràfols (Subirats), defensa un gir més socialdemòcrata, catalanista i penedesenc en els postulats de la Federació socialista de l’Alt Penedès i el Garraf. Els impulsors remarquen el caràcter de “moviment transformador estrictament de base” del col·lectiu, i puntualitzen que no ha estat promogut des de la cúpula de cap de les famílies polítiques del PSC, ni és una simple corretja de transmissió de cap d’elles al Penedès, per bé que es proclamen  “connectats i en l’òrbita del sector catalanista que va aglutinar el president Maragall”, alhora que compromesos fermament “amb el manteniment de l’estabilitat del PSC i de l’unitat d’àmbit territorial de la Federació”. En aquest sentit, garanteixen el seu  recolzament a les candidatures municipals que resultin de les assemblees socialistes de cada poble, vila i ciutat de l’Alt Penedès i el Garraf, alhora que expressen la seva voluntat de procurar que l’orientació ideològica que representen estigui representada en el major nombre possible de llistes.

Els impulsors d’aquesta corrent d’opinió expressen que el compromís social del PSC l’ha d’empènyer a combatre  “les pràctiques abusives del capitalisme més ferotge” i a vetllar perquè “l’estat del benestar no se’n vagi en orris, víctima de l’avarícia de les oligarquies nacionals i internacionals”. Per això volen que el PSC revalidi i actualitzi l’aposta socialdemòcrata per “un sector públic fort, que sigui a més des redistribuidor (fiscalitat progressiva i estat del benestar) i regulador (normatiu en defensa del bé comú), també operador en les àrees econòmiques clau –finances, coneixement, energia, comunicacions, etc.- mitjançant les institucions i el sistema d’empreses públiques”, que volen enfortir per contra de l’opció liberal de desmantellar-lo a cop de privatitzacions.

El col·lectiu -que proclama la necessitat que el poble de Catalunya tingui el suport d’un Estat (“sigui compartit o sigui propi”) que vetlli per l’acompliment dels seus drets nacionals, tant com dels socials- defensa que el PSC constitueixi en el Congrés i en el Senat un grup diferenciat del PSOE, i que revisi la seva participació en el Comitè Federal del partit espanyol, cercant mecanismes de coordinació “alternatius o complementaris” més congruents amb el caràcter sobirà dels dos partits. Afegeixen que, segons el seu criteri, el PSC ha de fer palès nítidament que la seva aposta per un Estat Federal no és incondicionada i inamovible, sinó que  “requereix que es verifiqui la viabilitat de l’ampliació -gradual però constatable i continuada- de la capacitat d’autogovern del poble de Catalunya i de la capacitat de control sobre els seus propis recursos”. Si no fos així, consideren que “el PSC haurà d’optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea”.

La construcció política del Penedès és el tercer eix dels posicionaments d’aquest nounat col·lectiu socialista, que advoca perquè el PSC de l’Alt Penedès i el Garraf es retrobi amb la seva primerenca vocació de ser “la força motriu de la construcció del subjecte Penedès”, impulsant la redacció d’un programa d’esquerres per a tot l’àmbit i promovent “la signatura del 3r Pacte del Penedès (...), com a colofó de la redacció del Pla Estratègic del Penedès”.  La creació d’un Consell Econòmic i Social penedesenc, l’articulació d’un “mecanisme estable de col·laboració entre els 4 consells comarcals del territori” i la proposta que el PSC “s’incorpori, amb actitud constructiva i propositiva, als debats sobre l’Àmbit Funcional Penedès i la Vegueria Penedès”, son altres propostes del Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya.

Aquest manifest, busca aconseguir el màxim d’adhesions per aconseguir una majoria que faci possible un canvi d’orientació de les posicions polítiques del PSC. Per adherir-se al manifest, es pot enviar un correu a penedescatalunya.socialistes10@gmail.com

Penedès, 24 de febrer de 2011