Manifest del Col·lectiu
I
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha passat, en deu anys, de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l’autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana (recordem les autonòmiques del 99 i els quasi 1,2 milions de vots que va rebre), a ser la víctima propiciatòria aparent de tot el que n’ha resultat: els dos governs progressistes, l’aprovació de l’Estatut, l’arribada d’un milió de nous ciutadans i, és clar, els efectes de la crisi econòmica més gran des de la segona guerra mundial.
L’esclat del globus neoliberal, que ens situa en unes taxes d’atur del 14,5% a l’Alt Penedès i el 16% al Garraf (gener del 2011) –i amb un deute asfixiant per a milers de famílies-, ens empeny a refermar al nostre compromís social davant dels que pateixen les conseqüències de les pràctiques abusives del capitalisme més ferotge. Com a partit socialista, hem de vetllar perquè les conseqüències dels excessos neoliberals no les acabin pagant els que no en tenen cap culpa, mentre que els causants, els banquers, promotors i especuladors, no han baixat ni un graó el seu nivell privilegiat de benestar. Hem de vetllar perquè l’estat del benestar no se’n vagi en orris, víctima de l’avarícia de les oligarquies nacionals i internacionals.
És des d’aquesta visió que volem que el PSC -que ha de mantenir la confiança en la lliure empresa, a pesar de la clamorosa ineficiència del capitalisme que s’ha posat de manifest en aquesta crisi- revalidi i actualitzi la seva aposta socialdemòcrata per un sector públic fort. Un sector públic que sigui no només redistribuidor (fiscalitat progressiva i estat del benestar) i regulador (normatiu en defensa del bé comú), sinó també operador en les àrees econòmiques clau –finances, coneixement, energia, comunicacions, etc.- mitjançant les institucions i les empreses públiques.
II
Considerem que el PSC, com a organització política dels socialistes i les socialistes catalans, té el deure irrenunciable d’exercir la defensa dels drets individuals, socials i nacionals de les persones que formem el poble de Catalunya, i, per això mateix, el deure de postular l’existència d’un Estat – sigui compartit (federal) o sigui propi- que els garanteixi plenament.
Els socialistes catalans, en virtut de la nostra condició de federalistes, hem de procurar que Catalunya, com a subjecte polític que és, avanci -en el sentit del desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat, la llibertat i la igualtat- conjuntament amb els pobles que formen amb nosaltres l’actual Estat Espanyol, i, de forma assenyalada, amb els de l’Eurorregió Pirineus Mediterrània, és dir, Aragó, Llenguadoc-Rosselló, Midy-Pireneés, Illes Balears i País Valencià.
Volem avançar conjuntament amb els altres pobles d’Europa i d’Espanya –amb els que hem compartit secularment aspiracions, frustracions i conquestes col·lectives. Per això, mantenim, la nostra preferència i la nostra aposta per l’impuls en el sentit federal d’un marc constitucional-estatutari a l’Estat Espanyol, en la benestès, però, que no tingui continuïtat la incomprensió i l’hostilitat envers Catalunya que han mostrat recentment alguns dels seus poders (judicials i mediàtics, sobretot).
La nostra opció per un Estat Federal requereix que es verifiqui la viabilitat de l’ampliació -gradual però constatable i continuada- de la capacitat d’autogovern del poble de Catalunya i de la capacitat de control sobre els seus propis recursos. Altrament, és dir, si els poders de l’Estat Espanyol dimitissin la seva responsabilitat de promoure i garantir els drets nacionals del poble de Catalunya, considerem que el PSC haurà d’optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea.
En congruència amb aquestes conviccions, propugnem que el PSC:
Si bé algunes organitzacions progressistes penedesenques de la Transició ja havien posant en marxa un programa cultural de base intercomarcal (amb l’l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Escola d’Estiu del Penedès al capdavant), el relat polític sobre el Penedès és una construcció del PSC, posada en peu, en els primers anys de la democràcia, pels seus dirigents més destacats a l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.
La voluntat de construcció política de l’àmbit Penedès està a l’origen mateix de la Federació Alt Penedès-Garraf del PSC, i és l’expressió més genuïna del seu caràcter municipalista i federatiu.
Al llarg de la primera dècada de democràcia local, la Mancomunitat Penedès-Garraf (1981), el Pacte del Penedès (1986), la fallida proposta de comarca única del Penedès (1987), són mostres vigoroses d’aquesta pulsió penedesista. Després, però, els grans reptes socials i econòmics de les dues darreres dècades (la dinamització econòmica i la creació d’ocupació, la lluita per a l’igualtat de gèneres, l’aparició de la societat de la informació i del coneixement, la irrupció del fenomen de la immigració, l’esgotament del model energètic, etc.), no han suscitat la formulació d’un programa polític socialista d’àmbit penedesenc, ni l’impuls d’una resposta operativa des de la cooperació intermunicipal (Mancomunitat) o intercomarcal (consells comarcals del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès i l’Anoia).
Ens cal, com a PSC de l’Alt Penedès i el Garraf, recuperar la voluntat de tornar a ser la força motriu de la construcció del subjecte “Penedès”. De generar noves propostes polítiques al respecte, després d’uns anys d’una certa passivitat, amb l’excepció notable –i, tanmateix, efímera- el Pacte de St. Martí, de l’any 2005, creat ad hoc per procurar la integració i la complementarietat de les infraestructures de transport dissenyades per la Generalitat per als territoris de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.
Considerem que vam errar, com a Partit, en adoptar una posició extremadament confusa –generalment, d’oposició- entorn la Vegueria Penedès. Malgrat que aquest debat va ser inflat artificialment i falsejat cínicament pels interessos desestabilitzadors de CiU (tal i com s’ha posat de manifest amb el seu abandó fulminant de la posició pro-veguerial de seguida que s’ha vist amb responsabilitats de Govern), propugnem que des del PSC no es posi en entredit l’existència de la realitat sociopolítica, econòmica, territorial, cultural i emocional “Penedès”. Més encara quan havíem estat els socialistes, uns anys enrere, els que vam identificar-la, caracteritzar-la i impulsar-la. Més encara quan –fruit, en bona part, d’aquest treball polític del mateix PSC- avui l’aposta per a la construcció del Penedès compta amb l’adhesió d’una clara majoria d’organitzacions socials, econòmiques i culturals de les nostres comarques i de la seva ciutadania.
Volem, doncs, que el PSC propugni el major grau d’institucionalització de l’àmbit “Penedès” que sigui legalment possible i econòmicament viable, amb la convicció que no ha d’anar en detriment dels nexes positius que tenen els nostres territoris amb els àmbits metropolitans de Barcelona i Tarragona i amb la Catalunya Central. Volem que el PSC de l’Alt Penedès i el Garraf es retrobi amb la seva vocació de motor de la construcció política del Penedès del segle XXI.
En congruència amb aquestes conviccions, propugnem que el PSC:
Amb la certesa que aquestes posicions polítiques no entren en contradicció amb els principis ideològics del PSC, les persones sotasignades, militants i simpatitzats socialistes, ens constituïm com a corrent d’opinió en el si de la Federació X del PSC, a l’empara dels Estatuts del Partit i amb subjecció als procediments que s’hi estableixen, tot adoptant la denominació Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya.
Declarem el propòsit del Col.lectiu de difondre les seves posicions polítiques i procurar-ne l’acceptació majoritària en el si de la Federació Alt Penedès-Garraf del PSC i de la societat de les nostres comarques, pels mitjans democràtics establerts i amb ple compromís amb el manteniment de l’estabilitat del PSC i l’unitat d’àmbit de la Federació X. Amb el mateix sentit de Partit, assumirem la quota de representació orgànica i institucional que estatutàriament correspongui als suports del Col.lectiu en cada moment, amb actitud de contribuir a la fortalesa del Partit, del Penedès i de Catalunya.
El Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya és una iniciativa de militants i simpatitzants socialistes de l’Alt Penedès, que neix amb la vocació i el desig de sumar, ja des del primer moment, el major nombre possible de companys i companyes del Garraf. La determinació del Col·lectiu de continuar inserits en l’apassionant projecte comú de la Federació X del PSC és absoluta i inamovible, el que no obsta perquè considerem del més gran interès polític l’obertura d’espais de diàleg i de col·laboració amb tothom que, dins o fora del PSC, comparteixi, en allò que és essencial, la nostra visió del Penedès i de Catalunya.
Penedès, 23 de febrer de 2011
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha passat, en deu anys, de ser la punta de llança de la renovació política, del salt endavant de l’autogovern i de la modernització reformadora de la societat catalana (recordem les autonòmiques del 99 i els quasi 1,2 milions de vots que va rebre), a ser la víctima propiciatòria aparent de tot el que n’ha resultat: els dos governs progressistes, l’aprovació de l’Estatut, l’arribada d’un milió de nous ciutadans i, és clar, els efectes de la crisi econòmica més gran des de la segona guerra mundial.
L’esclat del globus neoliberal, que ens situa en unes taxes d’atur del 14,5% a l’Alt Penedès i el 16% al Garraf (gener del 2011) –i amb un deute asfixiant per a milers de famílies-, ens empeny a refermar al nostre compromís social davant dels que pateixen les conseqüències de les pràctiques abusives del capitalisme més ferotge. Com a partit socialista, hem de vetllar perquè les conseqüències dels excessos neoliberals no les acabin pagant els que no en tenen cap culpa, mentre que els causants, els banquers, promotors i especuladors, no han baixat ni un graó el seu nivell privilegiat de benestar. Hem de vetllar perquè l’estat del benestar no se’n vagi en orris, víctima de l’avarícia de les oligarquies nacionals i internacionals.
És des d’aquesta visió que volem que el PSC -que ha de mantenir la confiança en la lliure empresa, a pesar de la clamorosa ineficiència del capitalisme que s’ha posat de manifest en aquesta crisi- revalidi i actualitzi la seva aposta socialdemòcrata per un sector públic fort. Un sector públic que sigui no només redistribuidor (fiscalitat progressiva i estat del benestar) i regulador (normatiu en defensa del bé comú), sinó també operador en les àrees econòmiques clau –finances, coneixement, energia, comunicacions, etc.- mitjançant les institucions i les empreses públiques.
II
Considerem que el PSC, com a organització política dels socialistes i les socialistes catalans, té el deure irrenunciable d’exercir la defensa dels drets individuals, socials i nacionals de les persones que formem el poble de Catalunya, i, per això mateix, el deure de postular l’existència d’un Estat – sigui compartit (federal) o sigui propi- que els garanteixi plenament.
Els socialistes catalans, en virtut de la nostra condició de federalistes, hem de procurar que Catalunya, com a subjecte polític que és, avanci -en el sentit del desenvolupament econòmic i social, la sostenibilitat, la llibertat i la igualtat- conjuntament amb els pobles que formen amb nosaltres l’actual Estat Espanyol, i, de forma assenyalada, amb els de l’Eurorregió Pirineus Mediterrània, és dir, Aragó, Llenguadoc-Rosselló, Midy-Pireneés, Illes Balears i País Valencià.
Volem avançar conjuntament amb els altres pobles d’Europa i d’Espanya –amb els que hem compartit secularment aspiracions, frustracions i conquestes col·lectives. Per això, mantenim, la nostra preferència i la nostra aposta per l’impuls en el sentit federal d’un marc constitucional-estatutari a l’Estat Espanyol, en la benestès, però, que no tingui continuïtat la incomprensió i l’hostilitat envers Catalunya que han mostrat recentment alguns dels seus poders (judicials i mediàtics, sobretot).
La nostra opció per un Estat Federal requereix que es verifiqui la viabilitat de l’ampliació -gradual però constatable i continuada- de la capacitat d’autogovern del poble de Catalunya i de la capacitat de control sobre els seus propis recursos. Altrament, és dir, si els poders de l’Estat Espanyol dimitissin la seva responsabilitat de promoure i garantir els drets nacionals del poble de Catalunya, considerem que el PSC haurà d’optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea.
En congruència amb aquestes conviccions, propugnem que el PSC:
- Deslliuri les seves propostes d’ampliació de l’autogovern de Catalunya de la tutela del PSOE.
- Articuli les seves relacions fraternals amb el PSOE mitjançant mecanismes més congruents amb la sobirania de cadascun dels dos partits –mecanismes alternatius o complementaris a la participació del PSC en el Consell Federal del PSOE.
- Constitueixi grup propi a les institucions parlamentàries espanyoles.
- Propugni una nova delimitació de les circumscripcions electorals europees menys subordinada als marcs estatals actuals, i que, en conseqüència, inclogui Catalunya en una circumscripció coincident amb l’Eurorregió Pirineus – Mediterrània.
Si bé algunes organitzacions progressistes penedesenques de la Transició ja havien posant en marxa un programa cultural de base intercomarcal (amb l’l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Escola d’Estiu del Penedès al capdavant), el relat polític sobre el Penedès és una construcció del PSC, posada en peu, en els primers anys de la democràcia, pels seus dirigents més destacats a l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.
La voluntat de construcció política de l’àmbit Penedès està a l’origen mateix de la Federació Alt Penedès-Garraf del PSC, i és l’expressió més genuïna del seu caràcter municipalista i federatiu.
Al llarg de la primera dècada de democràcia local, la Mancomunitat Penedès-Garraf (1981), el Pacte del Penedès (1986), la fallida proposta de comarca única del Penedès (1987), són mostres vigoroses d’aquesta pulsió penedesista. Després, però, els grans reptes socials i econòmics de les dues darreres dècades (la dinamització econòmica i la creació d’ocupació, la lluita per a l’igualtat de gèneres, l’aparició de la societat de la informació i del coneixement, la irrupció del fenomen de la immigració, l’esgotament del model energètic, etc.), no han suscitat la formulació d’un programa polític socialista d’àmbit penedesenc, ni l’impuls d’una resposta operativa des de la cooperació intermunicipal (Mancomunitat) o intercomarcal (consells comarcals del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès i l’Anoia).
Ens cal, com a PSC de l’Alt Penedès i el Garraf, recuperar la voluntat de tornar a ser la força motriu de la construcció del subjecte “Penedès”. De generar noves propostes polítiques al respecte, després d’uns anys d’una certa passivitat, amb l’excepció notable –i, tanmateix, efímera- el Pacte de St. Martí, de l’any 2005, creat ad hoc per procurar la integració i la complementarietat de les infraestructures de transport dissenyades per la Generalitat per als territoris de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.
Considerem que vam errar, com a Partit, en adoptar una posició extremadament confusa –generalment, d’oposició- entorn la Vegueria Penedès. Malgrat que aquest debat va ser inflat artificialment i falsejat cínicament pels interessos desestabilitzadors de CiU (tal i com s’ha posat de manifest amb el seu abandó fulminant de la posició pro-veguerial de seguida que s’ha vist amb responsabilitats de Govern), propugnem que des del PSC no es posi en entredit l’existència de la realitat sociopolítica, econòmica, territorial, cultural i emocional “Penedès”. Més encara quan havíem estat els socialistes, uns anys enrere, els que vam identificar-la, caracteritzar-la i impulsar-la. Més encara quan –fruit, en bona part, d’aquest treball polític del mateix PSC- avui l’aposta per a la construcció del Penedès compta amb l’adhesió d’una clara majoria d’organitzacions socials, econòmiques i culturals de les nostres comarques i de la seva ciutadania.
Volem, doncs, que el PSC propugni el major grau d’institucionalització de l’àmbit “Penedès” que sigui legalment possible i econòmicament viable, amb la convicció que no ha d’anar en detriment dels nexes positius que tenen els nostres territoris amb els àmbits metropolitans de Barcelona i Tarragona i amb la Catalunya Central. Volem que el PSC de l’Alt Penedès i el Garraf es retrobi amb la seva vocació de motor de la construcció política del Penedès del segle XXI.
En congruència amb aquestes conviccions, propugnem que el PSC:
- Promogui un grup de treball interfederacions per a la redacció d’un nou programa polític d’esquerres per al Penedès.
- Promogui, mitjançant els quatre consells comarcals del territori, la redacció del Pla Estratègic del Penedès, que culmini amb la signatura del 3r Pacte del Penedès (considerant que va ser-ne el 2n l’anomenat Pacte de St. Martí, per bé que fos de caràcter sectorial i no general).
- Animi la creació del Consell Econòmic i Social del Penedès, amb la participació dels agents econòmics, socials, formatius i institucionals que han de ser actors de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
- Propugni un mecanisme estable de col.laboració entre els 4 consells comarcals del territori.
- Impulsi l’ampliació de la carta de serveis de la Mancomunitat Penedès-Garraf, que abasti els nous reptes de les societats d’avui: l’ocupació i la generació de riquesa, la competitivitat econòmica, la defensa dels serveis socials bàsics i universals, la lluita per la igualtat de gèneres, l’aparició de la societat de la informació i del coneixement, la irrupció del fenomen de la immigració, l’esgotament del model energètic, la sostenibilitat i la protecció del paisatge.
- Doni prioritat a l’articulació de l’espai universitari del Penedès.
- S’incorpori, amb actitud constructiva i propositiva, als fòrums de debat sobre l’Àmbit Funcional Penedès i la Vegueria Penedès.
Amb la certesa que aquestes posicions polítiques no entren en contradicció amb els principis ideològics del PSC, les persones sotasignades, militants i simpatitzats socialistes, ens constituïm com a corrent d’opinió en el si de la Federació X del PSC, a l’empara dels Estatuts del Partit i amb subjecció als procediments que s’hi estableixen, tot adoptant la denominació Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya.
Declarem el propòsit del Col.lectiu de difondre les seves posicions polítiques i procurar-ne l’acceptació majoritària en el si de la Federació Alt Penedès-Garraf del PSC i de la societat de les nostres comarques, pels mitjans democràtics establerts i amb ple compromís amb el manteniment de l’estabilitat del PSC i l’unitat d’àmbit de la Federació X. Amb el mateix sentit de Partit, assumirem la quota de representació orgànica i institucional que estatutàriament correspongui als suports del Col.lectiu en cada moment, amb actitud de contribuir a la fortalesa del Partit, del Penedès i de Catalunya.
El Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya és una iniciativa de militants i simpatitzants socialistes de l’Alt Penedès, que neix amb la vocació i el desig de sumar, ja des del primer moment, el major nombre possible de companys i companyes del Garraf. La determinació del Col·lectiu de continuar inserits en l’apassionant projecte comú de la Federació X del PSC és absoluta i inamovible, el que no obsta perquè considerem del més gran interès polític l’obertura d’espais de diàleg i de col·laboració amb tothom que, dins o fora del PSC, comparteixi, en allò que és essencial, la nostra visió del Penedès i de Catalunya.
Penedès, 23 de febrer de 2011
