Neix el PSCat

El Col·lectiu Socialista Penedès Catalunya estrena nova imatge, s'estructura internament i treballa en possitiu de cara al Congrés del PSC

Després de la celebració de la I Assemblea del Col·lectiu Socialista Penedès Catalunya, que tingué lloc el passat 30 de juny al Vinseum de Vilafranca del Penedès, el Col·lectiu no ha deixat de rebre suports i adhesions i ha continuat les seves tasques d'organització interna i projecció pública a través del 2.0 i els mitjants de comunicació.

Una de les primeres decisions presses pel procés engegat amb la I Assemblea del Col·lectiu ha estat adoptar una nova denominació: PSCat.

Paral·lelament, ha continuat la tasca de difusió del nostre moviment de base entre les distintes agrupacions i municipis del Penedès i el Garraf. Així mateix, s'han incrementat els contactes amb d'altres moviments de base del PSC d'arreu de Catalunya com +PSC, Nou Cicle, congresdesdebaix i PerSumarCanviar.

Durant el mes de juliol s'han succeït distintes trobades del PSCat - Col·lectiu Socialista on hi han participat una bona part dels més de 100 militants i simpatitzants que li donen suport. En aquestes trobades, s'han donat passes endavant per a concretar un nou funcionament intern del Col·lectiu que a partir d'ara s'estructura de la següent manera:

- Coordinació General: Josep Maria Masachs, Marcel Gabarró, Servand Casas i Ramón Creixell.

- Portaveu: Ramón Creixell.

- Secretaria: Marcel Gabarró.

- Relacions amb d’altres moviments de base: Servand Casas i Àlex Jover.

- Contactes amb d’altres Federacions: Ramón Creixell.

- Projecció per a les bases: Lourdes Sánchez.

- Coordinació d’esmenes a la Ponència Marc del Congrés del PSC: Lluís Ràfols.

- Coordinació de la redacció documents alternatius: Pep Colomé i Josep Maria Masachs.

- Difusió  Blog, xarxes socials, política 2.0 : Xavi Raventós.

- Premsa i comunicació: Jordi Serra.

Aquestes àrees o comissions de treball compten amb la participació directe d'una cinquantena de membres del Col·lectiu que participen de l'organització de les trobades, la preparació de la documentació, la difusió pública o la redacció d'esmenes a la Ponència Marc del Congrés del PSC

També s'ha donat una nova empenta a l'àrea de Difusió tot reforçant la nostre presència a la xarxa 2.0 (http://www.facebook.com/home.php#!/PenedesCataluna.Socialistes10) i als mitjans de comunicació amb la creació i posada en funcionament del Bloc del Col·lectiu www.pscatpenedes.blogspot.com

Els objectius més immediats del PSCat són:

- Continuar explicant les nostres propostes i sumar adhesions i suports a l'Alt Penedès, el Garraf, el Baix Penedès, l'Anoia i arreu de Catalunya.

- Obrir el Col·lectiu a totes aquelles persones que a títol individual vulguin participar-hi o dir la seva en relació a la vida col·lectiva de les seves viles, comarques o país o que tinguin interès a fer-nos arribar les seves opinions sobre els partits polítics, la política, l'economia, etc.

- Guanyar més presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

- Treballar activament en la redacció de les esmenes al Programa Marc del Congrés del PSC, així com, redactar un text alternatiu al Programa Marc del Congrés del PSC.

- Les persones que formem part del Col·lectiu ens comprometem a desenvolupar des d'una òptica del Col·lectiu les tasques que duem a terme individualment ja sia com alcaldes i regidors/es, a les nostres agrupacions com a militants o simpatitzants, al Consell Comarcal, a la Mancomunitat de Municipis o a la Federació de Municipis.

Tota la nostra tasca és presidida per la responsabilitat política, la vocació de servei públic i el diàleg i la confrontació d'idees.

Som conscients que ara més que mai hem d'apel·lar a la responsabilitat dels representants institucionals i dels ciutadans. Ens cal un nou pacte entre la política i la ciutadania. Ens cal un nou pacte entre la Política i l'Economia.

Volem un PSC obert, viu, valent i atractiu. Volem un PSC al servei de les necessitats i somnis de les persones. 

15 propostes (obertes) per aconseguir més i millor democràcia dins i fora del PSC

http://persumarcanviar.wordpress.com/2011/07/11/15-propostes-obertes-per-aconseguir-mes-i-millor-democracia-dins-i-fora-del-psc/#comment-5

1. Enfortir la democràcia interna

 1.  Primàries obligatòries per triar a tot cap de llista, fins i tot quan hi hagi un sol candidat/a. Ampliació del dret a vot al conjunt de la ciutadania, sota algunes condicions de compromís amb el PSC.

2.  Elecció /ratificació directa de tot 1er secretari/a (d’agrupació, de federació, del partit) per part dels militants corresponents en votació secreta. Elecció de tot 1er secretari/a prèvia i separada de l’elecció de l’executiva corresponent.

3.  Llistes obertes en totes les eleccions internes, tant per càrrecs orgànics del partit com per formar part de llistes electorals.

4. Generalització de les votacions secretes a tots els nivells, particularment en els relatius a eleccions de càrrecs sense necessitat de cap demanda explícita per part de ningú.

5. Invertir cronològicament el procés congressual. Començar per agrupacions i sectorials i acabar en el congrés nacional del PSC.

6. Reglaments de congrés debatuts amb antelació, amb possibilitat d’esmenes. Regles clares i compartides. El reglament inclourà els barems de representació per delegats (1 delegat cada x militants).

7. Processos de consulta a la militància (i simpatitzants) sobre qüestions claus d’estratègia política. Capacitat d’iniciativa de les bases per instar aquestes consultes.

8. Creació d’algun instrument (un síndic?) que vetlli per la democràcia interna, particularment en processos de primàries, i més en particular en relació als recursos econòmics de les candidatures.

9. Creació d’espais de debat propis a partir de les xarxes socials. El PSC a tots els nivells (agrupacions, sectorials, etc) utilitzarà els recursos disponibles 2.0 per animar i estimular els debats i la participació de la militància.

2. Millorar la transparència

10. Auditoria d’afiliats i simpatitzants. Un cens real. Obligatorietat per part dels simpatitzants de renovar la seva condició (i les seves dades) amb certa periodicitat.

11. Transparència financera. Publicació dels comptes del partit, fonts d’ingressos i despeses. Austeritat.

12. Declaració de bens pública de tots els electes.

13. Rendició de comptes de tots els electes davant la militància en forma de memòria breu (1 o 2 pàgines) que resumeixi la feina feta en el seu mandat.

3. Obertura a la societat

14. Tot programa electoral s’obrirà a les aportacions de ciutadans i col·lectius socials. En les aportacions de col·lectius socials que s’incorporin es farà constar explícitament en el programa l’origen de la proposta (excepte que el col·lectiu en qüestió demani no constar). Es demanarà als col·lectius proposants que vetllin per l’acompliment de la seva proposta acceptada i que, en el seu moment, emetin un dictamen sobre el seu grau d’acompliment.

15. Establir òrgans estables de diàleg i intercanvi amb la societat civil i els moviments socials, ja sigui a nivell d’agrupació o federació, com a nivell nacional (en forma de “comissió oberta” a les agrupacions, de “segona cambra” a nivell nacional, etc.)

PerSumarCanviar

Primers signants:Francesc Freixa, Toni Comín, Elvira Durán, Montserrat Tura, Beatriu Acin, Pedro Marin, Àlex Masllorens, Jordi Abad Nebot, Carlos Rojo, Enric Mañas, Miquel Díez Folch, TeresaMasip Pulido, Mar Masip Colomer, Jesús Monedero, Antonio Linde, Marta Mas, Oscar Salgado…

Resposta de Ramón Creixell de PSCat a les 15 propostes: 

Quin goig veure que el “vell talp”, rejovenit i revifat, torna a gratar sota el baluard dels privilegis, per soscavar-lo i enrunar-lo, perquè s’hi pugui construir en el seu lloc el casal de tots/totes.
Crec que aporteu 15 gemmes pel capçal de la tuneladora!

Apunto un parell d’idees més, en brut, per si creieu que val la pena polir-les i encastar-les:

- Potser caldria una extracció més democràtica, més de base, de les meses de congressos i conferències, i atribuir-les competències més grans (plenes?) en la determinació de l’operatòria: calendari, reglament “ad hoc”, designació d’equips de ponència, etc… sempre en el benentès que requiririen també la corresponent validació democràtica, com ja apunta el vostre text.

- A banda d’una ètica de la RESPONSABILITAT (“si fas un nyap, plegues”), seria exigible una ètica de la REPRESENTATIVITAT (“si el partit, en el teu àmbit de competències, fa un nyap, plegues”): aquells/aquelles que encarnen el partit en les victòries del conjunt (aquells que, en nom de tot el partit, reben els encàrregs i els honors que deriven dels èxits electorals), hauran també d’encarnar-lo en les derrotes col.lectives, i carregar-se-les damunt les seves espatlles.

Ànims i bona feina!

Més congrés

Per sixtemoral

Seguim el debat sobre el Congrés.

Ahir amb tres representants del corrents que han anat sorgint . Martín Miralles de +PSC, Xavier Vidal de congrésdesdebaix i Ramon Creixell del Col•lectiu Socialista Penedès Catalunya PSC.Cat.

Tres notables intervencions amb contingut ideològic i amb contingut organitzatiu.

També múltiples coincidències: reforma a fons dels estatus per donar una major flexibilitat amb al combinació de territori i acció sectorial, necessitat de parlar d’idees i també de persones, necessitat d’un relleu a la cúpula dirigent, grup propi a Madrid i a qualsevol institució, recuperació d’una programa socialdemocràcia, noves polítiques socials i defensa de l’estat del benestar.

Cal deixar constància d’una voluntat crítica però també d’una inqüestionable lleialtat a l’organització. Cap voluntat d‘exclusió i sí, en canvi, la manifestació de la voluntat de dissoldre’s com a grups per aconseguir la unitat i sumar esforços per millorar el partit i tornar-lo a fer un instrument vàlid per la societat.

Val la pena anotar una certa crítica, que comparteixo, al fet de que es parli de possibles aspirants i de moment només hi hagi hagut una persona, el Joan Ignasi Elena, que hagi manifestat amb claredat la seva voluntat d’aspirar a primer secretari. Aquesta mena de tactisme només fa que esperonar les especulacions més banals i el que cal ara és que els que volen optar ho diguin clar i es pugui contrastar amb tota la nitidesa les propostes i les persones perquè el conjunt de la militància pugui triar amb coneixement de causa.

En fi , el debat va estar a l’alçada del que crec es necessita en el procés i camí cap el congrés. Parlar amb claredat, exposar les idees i propostes i començar a posar damunt al taula les persones que volen encapçalar el projecte.

( http://sixtemoral.wordpress.com/ )

El Col·lectiu Socialista Penedès Catalunya ja té estructura visible a la comarca

El passat dimarts dia 5 de juliol, el col·lectiu Socialista Penedès Catalunya, ens vam tornar a reunir amb una vintena de militants i simpatitzants del Penedès i el Garraf per a donar forma a una estructura oberta dins del col·lectiu #PSCat a la comarca.

La trobada, va ser molt constructiva, properament en donarem més informació.

Finalment, el col·lectiu va aprovar uns caps visibles per determinades àrees:

-     Coordinació General: Josep Maria Masachs, Marcel Gabarró, Servand Casas i Ramón   Creixell.

-       Coordinació d’esmenes a la Ponència Marc del Psc: Lluís Ràfols.

-       Secretaria del col·lectiu: Marcel Gabarró.

-       Relacions amb d’altres moviments de base: Servand Casas i Àlex Juve.

-       Contactes amb d’altres Federacions: Ramón Creixell.

-       Projecció per a les bases: Lourdes Sánchez.

-       Difusió ( Blog, xarxes socials, política 2.0 ): Xavi Raventós.

-       Portaveu: Ramón Creixell

-       Premsa i comunicació: Jordi Serra.

-       Redacció documents alternatius: Pep Colomé i Josep Maria Masachs.

I més de 50 militants i simpatitzants del Penedès i Garraf que donen el seu suport en aquesta àrees. 

PSC, ¿què es pot fer?

Article de Joaquim Coello publicat a El Periodico dilluns 11 de juliol

La pregunta és agosarada. ¿Com pot algú pretendre tenir la prepotència de suggerir-li a un tercer què ha de fer sense caure ell mateix en el ridícul? Hi ha qui pensa, sobretot fora de Catalunya, que el PSC ha de saber què vol ser i fer en política. ¿Vol ser un partit essencialment socialista i transversal o bé un de catalanista i socialista? És un fals dilema, ha de ser ambdues coses: és a dir, catalanista, socialista i transversal. El servei que el PSC ha fet al país en els últims trenta anys ha estat doble. Defensar i projectar un catalanisme d'esquerres i progressista i mantenir una població immigrant treballadora castellanoparlant apropada i cohesionada amb Catalunya i la seva societat, assumint valors progressistes i democràtics i contribuint al progrés del país.

Si Als partits els ha estat possible fer polítiques alineades amb el seu ideari ha estat perquè el PSC ha fet que polítiques lligades amb la cultura i els valors identitaris hagin estat assumides per aquesta important població immigrant. No pot el PSC oblidar-la per interès partidari però també de país. Si ho fes els partits xenòfobs, de dreta extrema, i els de dreta espanyolista separadors de la societat en catalans i castellans, tindrien el camp lliure per causar aquells un trencament social i aquests un distanciament en dos grups culturals, que hem tots evitat en els últims anys. Els resultats de les eleccions municipals deixen al descobert aquestes dues conseqüències que han aflorat quan el PSC ha perdut suport social. Els fills d'aquells que varen venir a Catalunya a viure dignament amb el seu treball estan socialment integrats i algunes de les idees i valors que defensava el PSC fa anys necessiten ara una actualització per adequar-les al canvi d'ideals d'uns ciutadans que són diferents dels de la generació anterior.

La qüestió pel PSC és com integrar les diferents tendències i sensibilitats de la socialdemocràcia per arribar a un nou programa quan el partit necessita una refundació, total per alguns i parcial per altres. Pactar un programa fet entre tots té el risc d'arribar a un resultat que no interessi a ningú perquè sent de consens sigui de mínims. Suposant que tal cosa fos possible i s'arribés a un resultat que ningú rebutgés per no propi però generés un moderadíssim entusiasme, ¿què es faria amb aquest programa? ¿Sortiria llavors el partit a la recerca d'un líder que li donés forma i ànima, el personalitzés i l'assumís com a propi? ¿Seria això possible i, sobretot, seria això creïble?

El partit necessita un líder sorgit de la socialdemocràcia i el progressisme i la qüestió és que lideratge és incompatible amb dependència i subsidiarietat. Havent-hi un partit socialista a l'Estat és obvi que un partit socialista català s'ha d'alinear amb les polítiques a nivell del Estat, però necessita per ser creïble mantenir la independència i discrepar sempre que sigui necessari, especialment quan es tractin qüestions que afecten Catalunya. Si es defensa des del socialisme l'estructura federal d'Espanya és una antinòmia que el socialisme català sigui subsidiari de l'espanyol i ho és perquè demostraria la inutilitat del federalisme. D'això se'n deriva la necessitat del grup independent al Congrés i la prioritat en la defensa dels interessos de Catalunya quan aquests no estan en contradicció essencial amb els d'Espanya.

La política és l'equilibri i els partits de centredreta i centreesquerra han d'evitar els extrems, la qual cosa requereix un grau d'intel·ligència i sensibilitat no menor. Els extrems han estat sempre més fàcils de defensar per la simplicitat de les idees i la manca de matisos, però Catalunya és un país de diàleg i equilibri i això fa més fàcil aquesta política tant a la dreta com a l'esquerra.

LA DURESA de la situació que viu el país per la crisi econòmica i sobretot per l'atur, especialment dels joves, que arriba al 40 %, requereix que qualsevol política que es faci ara des del socialisme hagi de ser en suport de les polítiques econòmiques del govern de centredreta, malgrat inevitables discrepàncies. És impossible que una oposició radical al govern i el partidisme polític, és a dir, la defensa dels interessos interns del partit en detriment dels de la ciutadania, puguin ser entesos per una societat que té problemes actuals greus i un futur incert. Sembla, però, que l'opció del PSC és més aquesta que la contrària i si és perpètua la dreta espanyolista ocuparà una part important del seu espai polític. No deixar més sortida a CiU que la col·laboració amb aquella és un error estratègic immens. Cal tenir-ho clar: la por que es podia instrumentalitzar en contra del PP és avui impossible, la memòria política és curta i la societat vol un canvi.

El partit té un aparell que ha estat capaç de guanyar eleccions -no tenen els partits altre objectiu que no sigui aquest-, però està ara mancat de lideratge i capacitat d'arrossegament no dels militants sinó de la societat perquè el PSC no ha de convèncer els seus afiliats sinó els ciutadans, si vol tornar a governar o influir de manera determinant en el govern. El ridícul que calia evitar ha esdevingut real. Els humans sempre cometem els errors en què no volem caure i fem allò que diem que no volem fer.

Enginyer.

El corrent crític penedesenc del PSC fa l’assemblea fundacional i s’estructura per presentar-se al Congrés

Noticia publicada a "La Fura" dia 12 / 07 / 2011

El corrent d’opinió del PSC sorgit del Penedès va fer el 30 de juny la seva assemblea fundacional al Vinseum de Vilafranca i s’ha estructurat en vistes a presentar-se al Congrés que el partit farà a la tardor. Hi ha alcaldes, regidors, exalcaldes, exregidors... que reclamen al PSC més Socialisme, més Catalunya i menys Partit. Es diuen PSCat. Els va apadrinar l’exconseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall.

L’assemblea fundacional del que inicialment es deia Col·lectiu Socialista Penedès Catalunya va esdevenir un debat franc entre militants que no estan gens d’acord amb la deriva del PSC dels últims anys. Es declaren socialistes, no volen renunciar a la seva ideologia ni al partit, però no se’n senten representats. I volen capgirar la situació des de dins.

Ramon Creixell (alcalde de Sant Quintí) va obrir el torn de paraula d’un grup que fins ara es comunicava via mail i que ha fet la seva primera trobada presencial, amb una quarantena de persona; Creixell va constatar que “injustament el PSC s’ha allunyat de la ciutadania” (les dues darreres patacades electorals ho confirmen); que “en aquests moments el PSC és un llast”, però no hi volen renunciar, sinó transformar-lo. La seva proposta és de “reconstruir amb Espanya” per la via “federal”, en “col·laboració amb el PSOE” però des de la “sobirania”, i amb l’esperança que es reconegui que “Catalunya és una nació”.

Servand Casas (alcalde de Mediona) creu que els qui pensen com ells “som majoria, sovint una majoria silenciosa”, no representada per la direcció del partti. Vicens Olivé (regidor no militant de Sant Pere de Riudebitlles) va advertir que “ens podem convertir en un PP als pobles, un partit marginal, quan fa deu anys érem tan catalanistes com CDC”. Pep Colomé (exregidor a Vilafranca) es va presentar com a “encara militant” que s’adona que “per ser federalista, cal que els altres ho vulguin ser”, i aposta “fer polítiques d’esquerres” i per més “ètica” dins el partit, defensant el mateix a Catalunya i a Madrid. Sixte Moral (exacalde de Vilanova) va dir que a Espanya de federalistes n’hi ha “pocs” i va proposar fixar una data límit abans “d’anar per lliure com un Estat”.

Marcel Gabarró (regidor a Torrelavit) va explicar que el corrent s’havia posat en marxa després de les eleccions al Parlament, primer des de l’Alt Penedès, després cap al Garraf, i ara té pendent estendre’s cap al Baix Penedès i l’Anoia. El secretariat del corrent el formen Creixell, Casas, Gabarró i Josep M. Masachs (de Vilafranca) i tenen intenció de presentar-se al Congrés del PSC per dues vies: amb esmenes al document oficial i presentant un document alternatiu. També estan en contacte amb altres corrents crítics sorgits del partit.

Els diferents corrents del PSC, presents en els debats del Penedès

Notícia Publicada a "El Punt" 13/07/11 02:00 - VILANOVA I LA GELTRÚ - MÍRIAM DE LAMO

Els corrents destacats que reclamen un procés de renovació en el PSC, el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, Nou Cicle, Congrés des de Baix i +PSC, estaran representades en les reunions que les agrupacions socialistes de Vilanova i Vilafranca organitzen els propers dies amb motiu del congrés que el partit farà a l'octubre. En el cas de Vilanova, el PSC estrena divendres el primer dels quatre debats amb el lema Parlem del congrés. Partit. Organització i estatus del PSC és el títol de la primera sessió, a la qual assistirà el primer secretari del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès, Joan Canongia, a partir de les set de la tarda; la segona trobada, Visió del congrés i el futur del PSC, anirà a càrrec de representants de Congrés des de Baix, +PSC i Col·lectiu Socialista PenedèsCatalunya. Les jornades es reprendran al setembre, amb una xerrada a càrrec d'un representant de Nou Cicle i, finalment, amb la presentació de la ponència marc del XII Congrés; totes dues trobades encara tenen la data per confirmar.

A Vilafranca, el primer secretari de l'agrupació del PSC, Francisco Romero, explica que ja han començat les sessions de treball. Representants de Nou Cicle, del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya i Congrés des de Baix tindran veu en les reunions. L'agrupació ha creat cinc grups de treball que correspondran als blocs de la ponència que es portarà a debat en el congrés: Què és i què vol ser el PSC, quina societat volem, quines reformes volem impulsar, la construcció de l'alternativa progressista, Europa, la Mediterrània i el món, i Organització del PSC. Tant el PSC de Vilanova com el de Vilafranca obren la participació en els debats a tota la ciutadania. En el cas de la capital de l'Alt Penedès, qui hi estigui interessat pot trobar tota la informació a www.pscvilafranca.cat i pot apuntar-se a les reunions enviant un correu a vilafranca@socialistes.cat o trucant a la seu del PSC, al telèfon 93 890 26 26.

El PSOE, vist pel PSC

Article publicat a www.naciodigital.cat el 26 de juny

Diverses veus dels socialistes catalans analitzen els reptes que ha de superar el PSOE per entomar el futur i expliquen com seria una relació ideal amb els socialistes espanyols

Un partit amb un líder ocupant el màxim càrrec institucional però rebutjat obertament per tothom i uns resultats que l'han desbancat en molts ajuntaments i governs autonòmics. El PSOE es troba en una situació de precarietat política i ideològica que ha de redreçar com pugui per encarar les eleccions espanyoles. Els socialistes catalans viuen una història anàloga, però la seva olla fa més mesos que bull i el seu calendari ja ha marcat el dia D per a reinventar-se. El darrer cap de setmana d'octubre el PSC celebrarà un congrés d'on en sortirà la nova direcció del partit i, potser, una estratègia diferent. Al PSOE, en canvi, no hi ha data per a un congrés, que en aquest cas hauria ser extraordinari. Diverses veus del socialisme català expliquen a Nació Digital quins pensen que són els canvis de rumb que ha de fer el seu soci espanyol.

Indefinició ideològica

Tant el PSC com el PSOE han excusat part de la davallada a l'efecte càstig de la crisi sobre els partits que governen. Però més enllà d'això, la majoria de socialistes admeten que aquests partits s'han desviat ideològicament més del compte. “El PSOE ha de recuperar el discurs propi d'un partit socialista, l'essència ideològica de l'esquerra. Durant la crisi ha focalitzat massa en les estratègies perquè les empreses i el sistema financer se'n surtin i ha anat abandonant les tesis clàssiques del socialisme. Estant al poder, el PSOE ha tendit més a la gestió pragmàtica que no pas a incorporar les noves preocupacions socials”, assegura el diputat Joan Ferran. I aquest canvi ha de fer-se a la vegada que el partit “busca nous lideratges que vagin més enllà del candidat a les properes espanyoles”.

El diputat del PSC a Madrid Sixte Moral també considera que al PSOE li cal una major concreció ideològica, ja que “segurament ens falta  més valentia per un discurs d’esquerres i de progrés, apostant decididament per combatre les actituds de xenofòbia però també del bonisme, parlar de ciutadans i ciutadanes amb drets i deures i lluitar per la cohesió social”. Però a més de la reformulació teòrica de l'esquerra, Moral considera que el PSOE ha de concretar quin és el seu projecte per a Espanya i “explicitar si ha deixat de banda el concepte del federalisme i abandona la causa de l'estat plurinacional o no”.

El corrent obiolista Nou Cicle posa l'èmfasi en la necessitat de refer el discurs de l'esquerra perquè el PSOE pugui recuperar una majoria social i política: “el socialisme ha de superar el bagatge ideològic i polític en què encara és mou, perquè arrossega rèmores que no són pròpies del segle XXI i menys encara d'un partit d'esquerres, com per exemple coses tan xocants, hereves del leninisme clàssic, com la secretaria d'organització del partit. Amb organitzacions jerarquitzades mai no recuperarem l'hegemonia”, sentencia el diputat Daniel Font.

L'ex-alcaldessa de Campdevànol, Núria López, impulsora del moviment Congrés des de baix, reclama precisament trencar amb aquestes estructures tradicionals de partit. Al seu entendre, les relacions entre el PSC i el PSOE estan rovellades perquè “el PSOE no pren el PSC com a partit de referència per a allò que tingui a veure amb Catalunya, falta reciprocitat en el compromís per part del PSOE”. López considera que un dels problemes que han de resoldre amb més urgència els socialistes espanyols són “actituds de menyspreu com la coneguda frase nos hemos cepillado el Estatuto”, i també ha de tornar a dibuixar el seu perfil ideològic, perquè “tenim un govern a l'estat que és socialista però que assumeix com a pròpies les directrius liberals d'Europa, una circumstància que ens perjudica a tots els socialistes”.

Més regionalista?

“El PP ha guanyat més quan s'ha tornat regionalista, com és el cas d'Extremadura o el País Valencià. Doncs el PSOE ha de veure quina proposta de relació té amb les comunitats autònomes una per una i quin model global d'Espanya defensa, perquè ha resultat que Espanya és més pseudofederal del que creia”, reflexiona la diputada Marina Geli. Al seu parer, el PSOE també ha de concretar quines polítiques, de tota mena, vol per a Espanya, i “permetre que el PSC hi influeixi més, perquè al PSC també ens interessa Espanya, i perquè hem de contrarestar el lobby de CiU a Madrid, que de vegades acaba pesant més sobre el PSOE que no els socialistes catalans”.

L'estratègia que proposa l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, un dels homes que apareix a les travesses com a possible relleu de José Montilla, passa perquè el PSOE “no sigui només Ferraz, sinó el conjunt de socialistes de tot l'Estat, de manera que el socialisme espanyol sigui un projecte veritablement federal”. Navarro aposta per “catalanitzar el PSOE i explicar a d'altres comunitats autònomes quin és el model d'estat del PSC”. L'egarenc també demana als seus companys de viatge que “també facin un esforç d'apropament com fem nosaltres”, i que tinguin “amplitud de mires amb la qüestió territorial i es corresponsabilitzin del projecte polític i social que tenim en comú, que també ha de ser la referència del socialisme europeu”.

Ramon Creixell, un dels impulsors del Manifest del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya, va més enllà i demana al PSOE que “exerceixi un respecte actiu, i no només passiu, envers el fet nacional català, avalant-lo i essent una organització dels progressistes”. Creixell lamenta que, davant l'ofensiva espanyolista del PP, “el PSOE ha perdut bona part del tarannà que tenia a la represa democràtica, quan era el partit dels pobles d'Espanya, embolicant-se en aquesta dinàmica per por a perdre suports electorals, però li ha passat el contrari i està perdent el suport dels progressistes de tot l'Estat”.

El PSC al divan

Des de l'entorn intel·lectual més proper al PSC, en la relació PSC-PSOE es detecten actituds “paternalistes” i en ocasions “submises” per part dels socialistes catalans, que de fet, acaben perjudicant més els interessos del PSC que no pas del PSOE. “És un problema de mentalitat,  fins que el PSC no es convenci que la seva prioritat és aconseguir el govern de la Generalitat i no contribuir a què el PSOE aconsegueixi el govern espanyol, mai no serà veritablement respectat pel PSOE. I els socialistes espanyols no respectaran els socialistes catalans fins que no se n'adonin que els és més favorable als seus propis interessos cedir davant el PSC que no fer-ho”, afirma el director del CCCB, Josep Ramoneda, que recorda que el PSC ha tingut “una arma potentíssima contra el PSOE, votar en contra, però no té la convicció que s'ha de fer respectar, i adopta una actitud submisa respecte als socialistes espanyols”.

El filòsof Xavier Rubert de Ventós remarca que l'actitud del PSC respecte al PSOE, “excessivament parternalista, sempre vetllant per protegir els interessos dels seus companys espanyols sovint essent conscients que perjudiquen Catalunya”, l'ha conduït a una situació d'atzucac en la seva relació amb el PSOE, “perquè en aquest moment només podria confiar en la mà estesa del PSOE si a aquest li interessen els diputats catalans, si són rendibles o no”. Rubert de Ventós aconsella al PSC que deixi de banda els debats d'interessos polítics i se centri a “mirar de recuperar el cos ideològic de l'esquerra que fa temps que els socialistes han perdut”.http://bit.ly/ktP7hN

Reculls de Premsa

Resum de Premsa:

Noticia de www.delcamp.cat 

El Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya ha fet la seva primera aparició pública aquest dijous a Vilafranca del Penedès per posar en comú les opinions dels seus integrants i començar a treballar de cara el Congrés del PSC que s'ha de celebrar el mes d'octubre. Es tracta d'una agrupació d'alcaldes, regidors i dirigents locals sobretot de l'Alt Penedès, però també del Garraf, l'Anoia i el Baix Penedès, que defensen més autogovern per a Catalunya, més socialdemocràcia i la sobirania del PSC. L'exconseller d'Educació, Ernest Maragall, ha assistit a la primera assemblea del col·lectiu i els ha animat a buscar complicitats més enllà del Penedès i a presentar un document propi al Congrés del PSC.

Un dels impulsors del moviment, Ramon Creixell, alcalde de Sant Quintí de Mediona, ha explicat que el col·lectiu neix arran d'una reflexió dels resultats electorals de les passades eleccions al Parlament, ja que "veiem que el PSC cada cop s'allunyava més de la ciutadania". Creixell ha constat que la distància dels socialistes amb el poble "és molt gran" i que s'ha produït un "afebliment ideològic dins del partit".

Per aquests motius, el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya defensa que el partit s'ha de reorientar "cap als seus orígens ideològics". Creixell ha explicat que hi ha pilars de l'ideal del PSC que tenen "absoluta vigència" com el refermament de les polítiques socialdemòcrates o la qüestió nacional. En aquest sentit, el col·lectiu diu que si hi ha d'haver nacions, Catalunya n'és una.

A més, un altre dels pilars del col·lectiu és la defensa de la sobirania del PSC. Creixell ha destacat que la col·laboració del PSC amb el PSOE "s'ha de produir sobre la base de la sobirania" i defensen el grup propi del PSC al Congrés i al Senat. Amb tot, el col·lectiu ha volgut deixar clar que tots els seus integrants són militants o simpatitzants del PSC i que "estimen" el partit i se senten "orgullosos" de formar-ne part.

L'exconseller d'Educació, Ernest Maragall, ha estat present a la primera assemblea del col·lectiu per donar suport explícit a l'agrupació. Margall ha intervingut al final de l'acte i ha aconsellat als integrants del col·lectiu que facin un pas més enllà per "conquerir" altres territoris, ja que "teniu moltes ànimes bessones"que voldrien adherir-se a una iniciativa com aquesta, ha constatat.

Margall els ha recomanat que presentin un document propi al Congrés del PSC i no pas esmenes a la ponència marc. L'exconseller els ha advertit que "no caiguin en la trampa de les esmenes" perquè "no hi ha cap text programàtic". Per aquest motiu, Maragall els ha dit que construeixin un nou document "propi, clar, net i definit" i que busquin afiliacions.

Ernest Maragall ha expressat que hi ha moltes qüestions per decidir com ara la qualitat democràtica i que "ens hem de tornar a fer preguntes i trobar respostes perquè es constitueixi un debat creïble i engrescador que ara no tenim". Tanmateix, Maragall ha advertit que el Congrés es pot convertir en un "concurs d'esquerranisme".

A la primera assemblea del Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya s'ha acordat elegir un secretariat de l'agrupació i designar grups de treball de cara a l'elaboració d'un document per al Congrés del PSC. Els integrants han decidit reunir-se la setmana vinent per anar concretant més propostes.

Llums i ombres de les consultes

Article publicat al diari "El Punt" el 17/04/2011

Som federalistes. Per això, amb tota probabilitat, si la gènesi de l'univers s'estigués culminant ara mateix d'acord a la literalitat del bell mite bíblic; i si a propòsit de Catalunya, l'Artífex ens demanés el parer sobre l'acabat final de la seva obra, la gent del Col·lectiu Socialista Penedès - Catalunya seríem partidaris d'una Catalunya plenament sobirana. Del tot lliure, sí, però amb una irrefrenable voluntat d'imbricar-se amb les nacions veïnes en un entramat de relacions ben espès; d'interdependències igualitàries, amistoses i cooperatives. Si és tractés de crear un país ex novo el voldríem sobirà i associat intensament amb els pobles d'Espanya i d'Europa.

Però el nostre país no és pas un no-res en espera dels seu big bang. Catalunya ja és. I ve de lluny. Del seu mil·lenari esdevenir en la història n'ha resultat el seu (el nostre) present concret, i d'aquest en resultarà el seu futur immediat. Catalunya és una realitat evolutiva. Un procés. Per això creiem que la major o menor plenitud nacional que assolim en el futur dependrà de la nostra traça –d'aquest present estant– per formular, concertar i operar una successió d'horitzons de llibertat plausibles i possibles, congruents amb les oportunitats i les limitacions de cada moment. Dependrà de si afinem a sospesar la correlació de forces en temps real, i si estem encertats a l'hora d'administrar les que ens són favorables.

No creiem, doncs, que la plenitud nacional de Catalunya s'esdevingui per un acte germinal exprés (un referèndum per a l'autodeterminació), sinó, per contra, d'una successió d'avenços en política interior i en política exterior (destacadament, els relatius a la gestió encertada de les relacions amb els altres pobles d'Espanya; sobretot, amb els altres països catalans que integren l'Estat espanyol: els germans de nació, amb què ens cal procurar, tant com sigui possible, un millor acompassament i relligament, potser no gaire compatible amb el “nosaltres sols” independentista).

El nostre Col·lectiu, per això, no s'entusiasma davant les consultes per la independència. Però tampoc les dimonitza, malgrat estiguin farcides de llicències democràtiques que les invaliden com l'assaig general d'alguna cosa pretesament substantiva: l'absència d'una autoritat electoral, neutra, imparcial i legitimada –ni que sigui només moralment–; l'exclusió d'algunes preferències possibles del ventall d'opcions de vot (tal vegada les majoritàries avui); la laxitud en el control de la identitat dels votants i de la garantia del secret del vot; l'absència d'una fiscalització plural dels recomptes... Tot plegat les confereix un cert aire no tant de procés electiu homologable com de performance d'agitació i propaganda –agitprop– independentista. Enginyós, truculent, i, al capdavall, prou reeixit.

Tanmateix –ho reiterem– no ens neguitegen aquestes representacions, ni ens indignen. Com en tota representació, el que s'esdevé a les consultes és fictici. Però, com en les millors obres, s'hi concita alguna veritat de molta importància. Les consultes per a la independència són pura ficció, però constitueixen una bona al·legoria del dret dels catalans i les catalanes a escollir Estat.

Per al nostre Col·lectiu federalista, és una obvietat que Catalunya és una nació, i que les nacions tenen dret a triar el seu Estat –semblantment a com les persones tenen dret a triar el seu estat–. Així, tot i que no ens engresquen especialment, ens agrada d'aquestes consultes que facin patent que la relació estreta i cooperativa amb els pobles d'Espanya no pot de ser-nos imposada en cap cas, sinó que ha de ser el resultat del diàleg incondicionat i de la mutualitat lliurement concertada.

Així mateix, destaquem en positiu la doble denúncia que contenen implícita. D'una banda, posen d'evidència –per no dir l'anticatalanisme repatani de l'Estat–, almenys, la deixadesa de tots els seus poders (els fàctics i el judicial, a més del legislatiu i l'executiu) en relació amb les obligacions que deriven del seu caràcter plurinacional. Si aquest Estat se sentís concernit en l'enfortiment nacional de Catalunya, si ho entomés com un deure natural, propi i inexcusable, aquestes consultes no s'haurien produït o transcorrerien entre la indiferència general.

D'altra banda, posen de manifest que els partits catalans ometen el deure d'expressar de forma clara i concreta la seva proposta de construcció nacional... si en tenen. En ocultar-la o emmascarar-la com solen fer –destacadament CiU–, impossibiliten que cada elecció democràtica ordinària (de representants al Parlament Europeu, al Congrés i el Senat de l'Estat, al Parlament de Catalunya o a les corporacions municipals) constitueixi un genuí acte d'autodeterminació. Quina altra cosa és, sinó, una elecció? Un 14 d'abril de fa 80 anys, unes eleccions municipals van fer caure la monarquia d'Alfonso XIII per erigir la Segona República espanyola! La democràcia representativa –que tantíssim ens ha costat d'obtenir– ja ve prou equipada de sèrie; com menys gadgets li afegim, millor funcionarà.

El nostre Col·lectiu té un fort accent camperol, però no ve de l'hort. Som federalistes passats per la sentència anticatalana del Tribunal Constitucional. O sigui, persistents, però escamats, avaluatius i, si fos el cas, disposats a retractar-nos i defensar altres vies per a Catalunya. Tot i els frustrantsinterruptus, però, quant a la construcció nacional de Catalunya, no som creacionistes –com potser en siguin els promotors de les consultes per a la independència–. Som, a pesar de tot i ara per ara, evolucionistes. Gradualistes, que se'n deia en el Noucentisme. Partidaris d'omplir la pica de la plenitud nacional de Catalunya de mica en mica. A goteig o a doll, segons s'escaigui. A condició, però, i això és irrenunciable, que no passi dia sense que, com diria Carner, “no tremoli i s'irisi una nova tènue gota a l'aire clar i no caigui efectivament dins la pica”. I si no, no.

(*) Corrent d'opinió de signe catalanista i penedesista, formada per alcaldes, regidors i dirigents del PSC de l'Alt Penedès.

Alcaldes, regidors i dirigents del PSC de l’Alt Penedès creen un col•lectiu de signe catalanista i penedesista.

Els impulsors del Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya són els alcaldes de Mediona, St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles, Vilobí, i l’alcaldessa de St. Cugat Sesgarrigues, juntament amb regidors de Vilafranca, St. Sadurní, Torrelavit, Subirats, la Granada, les Cabanyes i Font-rubí, a més d’altres dirigents, militants i simpatitzants.

Organitzats com a corrent d’opinió a dins del PSC –que està immers  en un procés de revisió ideològica que culminarà en el congrés de la tardor-, el col·lectiu que promouen Servand Casas (Mediona), Ramon Creixell (St. Quintí de Mediona), Joan Esteve (Vilobí), Marcel Gabarró (Torrelavit), Josep Maria Masachs (Vilafranca), Vicenç Olivé (St. Pere de Riudebitlles) i Lluís Ràfols (Subirats), defensa un gir més socialdemòcrata, catalanista i penedesenc en els postulats de la Federació socialista de l’Alt Penedès i el Garraf. Els impulsors remarquen el caràcter de “moviment transformador estrictament de base” del col·lectiu, i puntualitzen que no ha estat promogut des de la cúpula de cap de les famílies polítiques del PSC, ni és una simple corretja de transmissió de cap d’elles al Penedès, per bé que es proclamen  “connectats i en l’òrbita del sector catalanista que va aglutinar el president Maragall”, alhora que compromesos fermament “amb el manteniment de l’estabilitat del PSC i de l’unitat d’àmbit territorial de la Federació”. En aquest sentit, garanteixen el seu  recolzament a les candidatures municipals que resultin de les assemblees socialistes de cada poble, vila i ciutat de l’Alt Penedès i el Garraf, alhora que expressen la seva voluntat de procurar que l’orientació ideològica que representen estigui representada en el major nombre possible de llistes.

Els impulsors d’aquesta corrent d’opinió expressen que el compromís social del PSC l’ha d’empènyer a combatre  “les pràctiques abusives del capitalisme més ferotge” i a vetllar perquè “l’estat del benestar no se’n vagi en orris, víctima de l’avarícia de les oligarquies nacionals i internacionals”. Per això volen que el PSC revalidi i actualitzi l’aposta socialdemòcrata per “un sector públic fort, que sigui a més des redistribuidor (fiscalitat progressiva i estat del benestar) i regulador (normatiu en defensa del bé comú), també operador en les àrees econòmiques clau –finances, coneixement, energia, comunicacions, etc.- mitjançant les institucions i el sistema d’empreses públiques”, que volen enfortir per contra de l’opció liberal de desmantellar-lo a cop de privatitzacions.

El col·lectiu -que proclama la necessitat que el poble de Catalunya tingui el suport d’un Estat (“sigui compartit o sigui propi”) que vetlli per l’acompliment dels seus drets nacionals, tant com dels socials- defensa que el PSC constitueixi en el Congrés i en el Senat un grup diferenciat del PSOE, i que revisi la seva participació en el Comitè Federal del partit espanyol, cercant mecanismes de coordinació “alternatius o complementaris” més congruents amb el caràcter sobirà dels dos partits. Afegeixen que, segons el seu criteri, el PSC ha de fer palès nítidament que la seva aposta per un Estat Federal no és incondicionada i inamovible, sinó que  “requereix que es verifiqui la viabilitat de l’ampliació -gradual però constatable i continuada- de la capacitat d’autogovern del poble de Catalunya i de la capacitat de control sobre els seus propis recursos”. Si no fos així, consideren que “el PSC haurà d’optar sense complexos per a la construcció pacífica d’un Estat propi en el marc de l’Unió Europea”.

La construcció política del Penedès és el tercer eix dels posicionaments d’aquest nounat col·lectiu socialista, que advoca perquè el PSC de l’Alt Penedès i el Garraf es retrobi amb la seva primerenca vocació de ser “la força motriu de la construcció del subjecte Penedès”, impulsant la redacció d’un programa d’esquerres per a tot l’àmbit i promovent “la signatura del 3r Pacte del Penedès (...), com a colofó de la redacció del Pla Estratègic del Penedès”.  La creació d’un Consell Econòmic i Social penedesenc, l’articulació d’un “mecanisme estable de col·laboració entre els 4 consells comarcals del territori” i la proposta que el PSC “s’incorpori, amb actitud constructiva i propositiva, als debats sobre l’Àmbit Funcional Penedès i la Vegueria Penedès”, son altres propostes del Col·lectiu Socialista Penedès – Catalunya.

Aquest manifest, busca aconseguir el màxim d’adhesions per aconseguir una majoria que faci possible un canvi d’orientació de les posicions polítiques del PSC. Per adherir-se al manifest, es pot enviar un correu a penedescatalunya.socialistes10@gmail.com

Penedès, 24 de febrer de 2011